Mig miler de persones han participat aquest 23 d’abril, diada de Sant Jordi, en la manifestació convocada per l’Esquerra Independentista del Barcelonès. La marxa, amb el lema “El bilingüisme trepitja la nostra llengua. Als Països Catalans en català” ha recorregut el centre de la capital catalana per acabar a la Plaça del Rei, on s’ha fet un acte.
La jornada de mobilització per la llengua de l’EIB ha començat el migdia amb un dinar i activitats diverses organitzades pels estudiants al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, els estudiants han reclamat la presència del català a l’ensenyament universitari, i han denunciat l’actitud d’alguns rectors de no reclamar coneixement de la llengua als professors, marginant d’aquesta manera la nostra llengua.
A quarts de set de la tarda s’havia convocat la manifestació a la Rambla de Canaletes, que finalment ha començat cap a les set. La marxa ha transcorregut per les Rambles, on s’hi han afegit vianants, mentre altres expressaven el seu suport. A l’alçada de la seu del partit d’extrema dreta espanyolista UpyD un grup de manifestants ha fet una paròdia del discurs d’odi i xenofòbia anticatalana d’aquest partit.
La marxa ha seguit pel carrer Ferran fins a la Plaça Sant Jaume, on la cobla que toca cada 23 d’abril les sardanes ha dedicat el cant dels segadors als manifestants, que han acabat la marxa finalment a les vuit a la Plaça del Rei, on ha començat l’acte.
L’acte ha comptat amb l’actuació d’una colla bastonera i la lectura de poemes a càrrec d’en Josep Roig. Una representant de l’EIB ha llegit el manifest, que denunciava que després de 30 anys d’autonomisme, la situació del català és difícil, i continuen les agressions que la llengua catalana pateix a mans dels estats als quals està sotmès el nostre poble, la manca de reconeixement a la Unió Europea, i el procés d’uniformització i aculturació de la societat capitalista.
Davant aquestes agressions ha manifestat que només “disposant de les eines que ens permetin lliurement decidir sense traves el nostre destí, fent que la nostra llengua sigui respectada i pugui arribar lliurement a tots i totes les ciutadanes, fent-la llengua comuna i d’acollida per a tots i totes, vinguin d’on vinguin, acabant d’una vegada amb qualsevol forma de dominació espanyola o francesa i les seves imposicions“, per acabar afirmant que “és per això, també, per poder viure lliurement als Països Catalans en català, que necessitem la independència,”. L’acte s’ha acabat amb el cant dels Segadors.
El bilingüisme trepitja la nostra llengua.
Als Països Catalans, en català!
Avui, la situació de la nostra llengua al conjunt del nostre país és una situació difícil. Les tres dècades d’autonomisme no ens han dut a cap normalització, el bilingüisme oficial ha limitat la recuperació del català, legitimant la imposició espanyola després de 40 anys de dictadura, i després els atacs i agressions dels estats contra la nostra llengua i cultura pròpies no només no s’han aturat, sinó que s’incrementen cada dia.
L’any 1979, fa justament 30 anys, es publicava a la revista Els Marges, el manifest “Una nació sense Estat, un poble sense llengua”, un text que, en el moment d’implantació del règim autonòmic, ja feia un diagnòstic molt lúcid de les causes de la greu situació de la nostra llengua. Analitzava amb gran encert l’efecte que havien tingut l’eliminació de les institucions polítiques pròpies, l’escola, el món associatiu i tota expressió pública de la llengua i cultura pròpia, lligada a l’arribada d’una gran onada de nouvinguts, amb un país sotmès a una forta repressió, també cultural, que en dificultava enormement la integració cultural, i finalment la uniformització de les formes de vida i cultura, derivada de la societat capitalista de postguerra al món occidental. Avui, tenim minses i parcials institucions d’autogovern, però les seves competències són limitades i completament insuficients per plantar cara a l’atac constant i sistemàtic dels estats; tenim noves onades de població nouvinguda, i seguim sense disposar dels recursos i instruments per ajudar-los a conèixer la nostra realitat cultural i lingüística i fer-los-en partíceps; i l’agudització del capitalisme que hem viscut amb tots aquests anys de liberalisme salvatge ha agreujat el fenomen d’uniformització.
El proper 23 d’abril, l’Esquerra Independentista del Barcelonès, que aplega el conjunt d’assemblees i col·lectius de l’EI a la comarca, torna a convocar a la mobilització.
Enguany es vol plantar cara a les agressions a la llengua catalana i reivindicar, davant les imposiciions estatals, la defensa llengua catalana als Països Catalans, amb el lema: “El bilingüisme trepitja la nostra llengua: als Països Catalans en català!”.
Al migdia Es farà un dinar popular a la UB del Raval, a càrrec dels companys del SEPC, i a la tarda, a les 18:30h h a la Rambla de Canaletes de Barcelona hi haurà la manifestació.
La jornada es clourà amb un acte en defensa de la llengua a la Plaça del Rei a les 20h, on hi haurà també l’actuació de colles de cutura popular, balls i música.
L’Esquerra Independentista del Barcelonès, que aplega les assembles i organitzacions de l’esquerra independentista de la comarca, fa una crida a participar el proper dimecres 25 de març a la Concentració per l’avortament lliure i gratuït i el dret al propi cos que es farà a les 19h a la plaça Catalunya de Barcelona .
Aquest 25 de març la Conferència Episcopal espanyola presenta la campanya publicitària del linx contra l’avortament en una “Jornada per la vida” que es celebrarà a diferents ciutats. A Barcelona penjaran més de 200 plafons publicitaris, just coincidint amb les últimes declaracions criminals del Pontífex de l’església catòlica sobre el preservatiu i la SIDA que mostren la hipocresia i la propaganda de la mort que promou aquesta institució reaccionària.
Per plantar cara a aquesta campanya ultra conservadora contra els drets de les dones, s’ha convocat una Concentració a la Plaça Catalunya, el dimecres 25 a les set de la tarda, per una vida digna i de qualitat, pel dret a decidir i el dret al propi cos.
Igualment fem també una crida, a la nostra comarca i arreu dels Països Catalans, a boicotejar la campanya ultraconservadora de la jerarquia catòlica contra els drets de les dones.
(L’ACCENT.CAT Diumenge, 25 de gener de 2009) Centenars de persones van participar dissabte en els actes convocats a Barcelona per l’Esquerra Independentista en motiu del 70 aniversari de l’entrada de les tropes de Franco a la ciutat. La convocatòria la feia la campanya ‘300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència’. Els actes van començar a primera hora de la tarda amb exhibicions de cultura popular. Després va ser el torn d’homenatjar i reivindicar la lluita de les persones que des d’aleshores fins l’actualitat s’han enfrontat a l’ocupació, la represssió i l’explotació. Tot seguit, 1.200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona. Un concert va cloure la jornada.
* Homenatge als lluitadors antifeixistes. Acte de l’Esquerra independentista del Barcelonès, amb Robert Surroca (exmilitant del Front Nacional de Catalunya), Montserrat Cervera (militant del moviment feminista), Manolo González i Esteban Cerdan (militants del moviment obrer comunista i de la històrica lluita de l’empresa FORSA del Baix Llobregat), i Xavier Barberà (militant independentista i exmembre d’Epoca i TLL). Actuació poètica a càrrec de Carles Rebassa i acompanyament musical.
* 18h Manifestació Nacional: “70 anys després de l’entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus“.
* Acte polític i concert.
Al Passeig del Born de Barcelona.
Organitza: Campanya 300 anys d’Ocupació, 300 anys de Resistència www.300anys.cat
En el marc de les mobilitzacions de solidaritat amb els independentistes represaliats arran de les mobilitzacions antimonàrquiques arreu dels Països Catalans, com els 16 companys de Girona que seran jutjats al Tribunal d’excepció que és l’Audiència espanyola aquest dimecres 29, o els 4 companys i companyes de Barcelona citats a declarar recentment a Madrid, pels fets de la Diada, l’organització antirepressiva Alerta Solidària ha cridat a mobilitzacions arreu del país.
A Barcelona, l’Esquerra Independentista us convoca a la concentració que tindrà lloc dimecres 29 d’octubre a les 20:30h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona .
El dissabte 11 un grup de persones va ocupar la plaça Sant Jordi a Montjuïc per evitar que demà es faci l’acte feixista de commemoració del 12 d’octubre. Les persones, convocades per l’Esquerra Independentista del Barcelonès, han afirmat que no marxaran per voluntat pròpia, 15 activistes es van encadenar als arbres.
A dos quarts de 9 del matí, els mossos d’esquadra han desallotjat la gent que estava encadenada a Montjuïc i que hi havia passat tota la nit. 8 de les persones encadenades han sigut introduides en furgones policials fins a la comissaria de la Zona Franca per identificar-los. A més, 60 persones que hi eren al mateix lloc, eren encerclades i conduides pels mossos muntanya avall en direcció Sants, encara que al carrer Lleida els han deixat anar. Abans d’encerclar-los, els han fet fora mitjançant una càrrega per separar-los de la gent que ha passat la nit encadenada, per denunciar la concentració feixista que encara es realitza a Barcelona pel 12 de octubre. Finalment, les 8 persones que havien sigut traslladades a la comissaria de Les Corts sols van ser identificades i van poder sortir al carrer.
Centenars de persones es manifesten contra el Dia de la Hispanitat a Barcelona
Centenars de persones s’han manifestat aquest 12 d’octubre al matí a Barcelona contra el Dia de la Hispanitat. Sota el lema ‘12 d’octubre, res a celebrar’ els manifestants han sortit a les 11 del matí de la plaça de Sants en direcció a la plaça d’Espanya amb la presència d’un fort dispositiu dels mossos d’esquadra que han envoltat i segrestat la manifestació impedint que aquesta continués avançant. Cap al final de la marxa els mossos han carregat amb força contra alguns joves, causant-los ferides. Els fets han passat a l’alçada del carrer Moianès quan els manifestants han intentat continuar amb la manifestació per dirigir-se cap a Montjuïc on hi havia convocada la concentració per celebrar el 12 d’octubre. Els Mossos han impedit el pas dels manifestants amb fortes càrregues.
Acció de denúncia de l’acte feixista de a Montjuïc!
Ocupem la plaça, desallotgem el feixisme
Al llarg de la nostra història, les desigualtats socials han creat diferents formes d’organització per tal de combatre l’esclavisme, el feudalisme, els patrons i les oligarquies. Diferents expressions de poderque al llarg dels segles han evolucionat per tal de no canviar res, l’explotació de la humanitat per part de la pròpia humanitat.
Avui en dia, aquesta dicotomia de lluita social pren el nom de neof eixisme, l’eina mitjançant la qual el poder busca perpetuar-se alhora que aniquilar les diferents mostres de resistència.
El feixisme com a tal, nascut a Itàlia i popularitzat a l’Alemanya nazi, i sobreviscuda als nostres temps, potencia valors racials, físics i genètics per sobre d’intel•lectes i capacitats, esdevenint el diferent, -el jueu, el negre, el gitano, l’homosexual, el comunista- element social a combatre. Tenint com a finalitat última l’enfrontament social entre les classes populars més baixes per motius aliens a la lluita de classes, separant el benestar col•lectiu de la disjuntiva de la lluita de classes com a mitjà per aconseguir una societat justa i igualitària.
A 11 d’octubre de 2008, els Països Catalans som encara escenari d’episodis on el feixisme intenta per tots els mitjans eliminar la dissidència política a l’ordre establert, un feixisme que tanca diaris en nom de la llibertat d’expressió, que il•legalitza partits polítics en nom de la democràcia, i tolera empara i protegeix any darrera any actes i agressions feixistes als nostres carrers. L’informe Raxen advertia de les més de 600 agressions feixistes al País Valencià, i no serà fins que una altra Sònia, Guillem Agulló, o Roger sigui apunyalat pel feixistes que els mitjans de comunicació i de seguit policies i fiscals prenguin cap iniciativa. És dins d’aquesta lògica que la delegació del govern espanyol a Barcelona, dóna permís als feixistes per manifestar-se públicament a la plaça Sant Jordi per homenatjar als feixistes que van alçar-se contra la república legitima, per aclamar la bandera rojaigualda de la imposició, per menystenir la nostra llengua, per negar la nostra identitat i pertinença a una nació, els Països Catalans. Aquí a la falda de Montjuïc, després d’anys de fer-ho al cor del barri de Sants, Mossos de la Generalitat i antiavalots municipals han vetllat per la tranquil•litat dels seus càntics
i discursos apologistes. Una situació que a l’Alemanya o Itàlia contemporània, mai veuríem fer als deixebles de Hitler o Mussolini, és aquesta la seva particular manera d’entendre la llibertat d’expressió.
Ja fa més de 300 anys que al sud de les Alberes els Països Catalans restem sota ocupació militar, domini institucional, espoli econòmic i explotació social per part d’un estat que ens ocupa per la força de les armes de l’exèrcit borbó.
Fa 300 anys els qui varen donar la vida -lluitant amb les armes a les mans- per defensar la nació catalana són avui recordats com a màrtirs i persones digdnes que van lluitar per no perdre la seva identitat i els seus rets sobre la terra. Avui els qui gosen esquinçar la bandera ocupant,
despenjar-la d’un màstil o cremar una imatge monàrquica o plantar cara al feixisme és titllada de terrorista, i torbadora de la pau social.
Ara més que mai, la lluita contra el feixisme, esdevé una necessitat històrica que com a catalanes i catalans tenim si volem construir un futur de llibertat i justícia social, doncs és el feixisme un dels puntals de la dominació capitalista mundial, de l’ocupació imperialista espanyola i
francesa i obstacle per a la construcció d’una societat igualitària en drets i oportunitats. La plaça de Sant Jordi ha de ser part de la nostra lluita, recordant que tant mateix com al 1707, a la guerra civil, i a la dècada dels ‘90, cap carrer cap plaça pot ser escenari d’actes i manifestacions feixistes.
Si l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament ho volen tolerar, seran ells els seus còmplices, l’esquerra independentista serà un cop més a l’altre costat de la barricada, Feixisme mai més!
Combatem el feixisme. 12 d’octubre, res a celebrar Manifestació: 11h Plaça de Sants de Barcelona
NOU: Llegiu Barcelona Antifeixista, revista especial publicada per l’Esquerra Independentista (descarregueu pdf).
MANIFEST:
Enguany s’ha commemorat el setantè aniversari dels bombardejos de l’aviació feixista contra la ciutat de Barcelona, on milers de barcelonins van morir sota les bombes. El proper gener, l’efemèride correspondrà a l’entrada de les tropes a la nostra ciutat i l’inici del llarg període de repressió, imposició i genocidi cultural franquista.
I és en aquest any simbòlic per la memòria antifeixista, com cada any, que el 12 d’octubre haurem de veure com els hereus directes del feixisme colpista s’expressaran públicament amb total impunitat a la nostra ciutat, fent apologia del genocidi feixista, exhibint la seva simbologia, fent proclames racistes i aprofitant-se de la permissivitat còmplice de les institucions públiques.
És inadmissible que els que s’autoanomenen catalanistes i d’esquerres signin els permisos per a que els nostàlgics del franquisme i els seus cadells celebrin el seu aquelarre espanyolista i negacionista anual als nostres carrers. No valen excuses ni posicions ambigües quan es tracta de combatre l’ascens de la ultradreta i el discurs racista. En aquest sentit, denunciem la complicitat de la Delegació del govern i de l’Ajuntament de Barcelona que permeten i autoritzen aquesta exhibició feixista.
Com també cal denunciar la impunitat amb la qual, any rere any, grups feixistes organitzats ataquen i agredeixen centenars de persones, immigrants, persones amb opcions sexuals fora de la seva concepció reaccionària, militants d’esquerres i independentistes. Accions que gairebé mai són perseguides, i que quan arriben a judici, es troben amb el tracte exquisit que la justícia espanyola dóna als botxins d’ultradreta. Així, hem vist com els responsables de crims racistes, de la mort d’en Guillem, la Sònia o d’en Roger, rebien sentències ridícules, o com els centenars d’atacs a locals independentistes i d’esquerres, especialment al País Valencià, no són ni tant sols investigats.
Però no només és la permissivitat amb violència ultra, amb l’apologia del feixisme i el racisme, el propi estat espanyol, avui dia governat pel mateix partit que governa Barcelona, té en el seu codi genètic l’herència de la llarga nit franquista. El mateix exèrcit que bombardejà Barcelona, que entrà amb els tancs per la Diagonal el 26 de gener de 1939, desfila amb tots els honors a Madrid per celebrar la festa de la Hispanitat, la festa que l’Estat Espanyol ha escollit com a dia ‘nacional’ i que honora la conquesta, el genocidi i la colonització dels pobles d’Amèrica, amb una desfilada militar presidida pel cap d’estat designat per Franco, el monarca Joan Carles de Borbó.
El 12 d’octubre es mostra doncs la cara d’un estat que no només no ha trencat amb la seva herència feixista en el pla simbòlic, que també conserva les mateixes forces armades, i els aparells judicials i policíacs del règim franquista, sinó que a més segueix reivindicant el “dia de la raza” i la colonització i cinc segles d’extermini.
Igualment rebutgem la creixent criminalització, persecució i repressió contra els i les treballadores immigrants, que institucions estatals i europees impulsen amb lleis cada vegada més repressives, fomentant i afavorint el creixement dels discursos racistes i xenòfobs, amb l’objectiu d’estendre la insolidaritat, de dividir i enfrontar els i les treballadores i justificar polítiques repressives i retallades de drets en nom de la inseguretat. En temps de crisi, no ens hem de deixar enganyar, hem de tenir ben clar qui són els responsables dels acomiadaments i de les dificultats, els empresaris i els governants que han implantat les polítiques econòmiques i laborals més favorables als seus interessos que ara haurem de pagar tots nosaltres.
Per tot això, el 12 d’octubre l’Esquerra Independentista del Barcelonès, com la resta dels i les antifeixistes catalanes no tenim res a celebrar, i a Barcelona posarem tots els nostres esforços per fer que la llibertat s’imposi a la barbàrie. L’experiència dels darrers anys ens demostra no podem esperar res d’aquestes institucions que any rere any han fet el joc al feixisme i l’espanyolisme genocida. Estem convençuts que només la conscienciació social i l’oposició frontal i directa al feixisme faran possible eradicar aquesta xacra social i que el feixisme no torni mai més als nostres carrers, ni al Barcelonès, ni a cap racó dels Països Catalans, ni enlloc.
Combatem el feixisme! 12 d’octubre, res a celebrar.
Esquerra Independentista del Barcelonès
____________________________
Premsa: Alguns mitjans es comencen a fer ressò de la campanya que l’Esquerra Independentista del Barcelonès impulsa contra el feixisme i els actes que l’ultradreta espanyola fa a la ciutat de Barcelona amb l’autorització de les administracions.
12 d´octubre, res a celebrar. L´esquerra independentista impulsa una campanya antifeixista a Barcelona per impedir la celebració dels actes feixistes del dia de la hispanitat. Llegiu l’Article.
Més de 150 persones varen omplir el CAT de Gràcia aquest passat dimecres dia 10 de setembre, en l’acte que l’Esquerra Independentista del Barcelonès havia convocat per commemorar la Diada.
L’acte començà a les vuit del vespre amb la intervenció del poeta Carles Rebassa que al llarg de l’acte recità diversos poemes d’autors com Joan Brossa, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Guillem d’Efak i Vicent Andrés Estellés que van fer d’introducció a les diverses intervencions.
Durant l’acte, els presentadors també recordaren episodis i lluites històriques de la ciutat de Barcelona i la seva comarca que han conformat la tradició combativa de la qual l’Esquerra Independentista es reivindica hereva. Va ser el cas del record pels que resistiren al setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V; els qui combatiren el feixisme ara fa setanta anys; les lluites obreres com les de la Maquinista; l’origen de l’independentisme modern amb la creació del PSAN el 1968; o el record pels lluitadors que donaren la vida per la llibertat com Gustau Muñoz ara fa 30 anys.
En la primera intervenció es parlà de les diferents formes que pren el feixisme als Països Catalans i es presentà la campanya: “Combatem el feixisme: el 12 d’octubre res a Celebrar”. Aquesta, impulsada per l’EIB començarà arran de la lluita contra els actes feixistes que cada any es realitzen a Barcelona en el dia de la ”Hispanitat” però també commemorà la caiguda de la ciutat el gener del 1939 a mans de l’exèrcit feixista espanyol.
Un portaveu de la campanya va afirmar que l’experiència ens demostra que només quan s’ha pres una determinació clara i amb totes les conseqüències, s’ha conseguit avançar en la consecució dels objectius marcats. Així doncs, animà a iniciar un marc de confrontació que acabi en l’expulsió de qualsevol signe de caràcter feixista dels nostres carrers. Tot recordant que se’ls va aconseguir foragitar de Sants gràcies a una pràctica coherent de lluita i no a mediacions ni acords.
En la segona intervenció, Xavier Zegrí incidí en la denúncia del Model Barcelona i en la situació de l’habitatge, especialment dura pels joves i les persones que viuen en una situació de precarietat laboral, per culpa de les polítiques municipals que promouen l’especulació i un model de ciutat pensat per al turisme i els empresaris. Com a resposta, reivindicà un moviment desobedient d’ocupacions de cases i centres socials on poder realitzar activitats culturals i polítiques i organitzar espais de lluita i resistència.
En la tercera intervenció, Josep Garganté explicà la lluita dels treballadors de TMB reivindicant els seus drets laborals. Destacà la necessitat d’unitat d’acció per sobre de les divisions, en la necessitat d’utilitzar totes les formes de lluita més enllà de les que permeten els estrictes canals legals, i va reclamar la necessitat que tenen els treballadors de disposar també d’alternatives institucionals que a diferència de les existents puguin representar-los i recolzar la seva lluita.
Seguidament, Nora Miralles en nom d’Alerta Solidària va repassar els diferents cassos repressius que l’EI ha patit durant el darrer any com el cas dels antimonàrquics o del Franki de Terrasa. També va fer especial esment del cas d’en Jona, veí de l’eixample que s’enfronta a una petició fiscal de vuit anys de presó per haver participat en una manifestació de rebuig al desallotjament i enderroc del Forat de la Vergonya.
Per últim, Joan Sebastià Colomer, en nom de l’EIB presentà el projecte de la coordinadora de l’esquerra independentista del Barcelonès i reflexionà al voltant de la necessitat de coordinar espais unitaris que permetin a l’esquerra independentista dur les lluites nacionals a la comarca i alhora compartir experiències, anàlisi i discurs entorn de les problemàtiques i lluites que es desenvolupin a nivell comarcal al Barcelonès.
Reafirmà la necessitat d’impulsar aquestes coordinadores comarcals de l’EI arreu del país, com ja estan fent diverses comarques, tot recordant que només combinant de forma eficaç tots els fronts de lluita podrem avançar, ja sigui en els llocs de treball, la universitat, en les institucions i als carrers, tots els fronts són imprescindibles per la construcció del moviment.
A més, repassà l’actualitat política nacional tot rebutjant els estatuts d’autonomia i estratègies que no estiguin encaminades a una ruptura amb les formes de dominació i explotació. Ruptura només serà possible amb un moviment unit i fort que lluiti per la independència i el socialisme i la construcció nacional dels Països Catalans.
L’acte es clogué amb el cant dels segadors per part de tot el públic assistent.